La generació multitasques

Llegeixo avui a LaVanguardia un article que duu per nom “¿Distraídos o conectados?” (pàgina 31, 29-01-2011), on s’hi fa un recull d’algunes conclusions interessants extretes de dos estudis actuals:

  • “En busca del éxito educativo” (Fundación Antena3), un estudi que posa l’accent sobre aspectes com els hàbits d’estudi, el rendiment i la relació que això guarda amb el fracàs escolar.
  • “Menores y redes sociales” (Foro de Generaciones Interactivas). L’informe relaciona el perfil d’ús dels menors de les xarxes amb el seu accés a la tecnologia, el seu coneixement, les seves relacions familiars o els riscos i oportunitats que els plantegen, entre d’altres aspectes.

mutitasques

Queda clar que la introducció de les TIC a la vida diària dels joves i adolescents s’ha convertit en un procés imparable. Però també queda clar que, d’una manera o altra, això està modificant els seus hàbits de vida. Aquí teniu unes quantes dades interessants:

  • a partir dels 13 anys, 9 de cada 10 adolescents tenen un mòbil… que normalment regalen els adults.
  • el 30% dels escolars de l’Estat estan connectats a la Xarxa mentre fan els deures, percentatge que escala fins al 40% quan es tracta d’alumnes d’ESO.
  • només el 20% dels joves (10-18 anys) usuaris de xarxes socials apaga el mòbil mentre estudia.

Davant de dades com aquestes la pregunta és: pot un nen/adolescent centrar-se sobre la feina que està fent?

Joves “multitasques” vs. procrastinació.

Miro el panorama i em ve al cap el terme multitasques, propi d’aquells dispositius que disposen d’un sistema operatiu capaç de desenvolupar, com el seu nom indica, diverses tasques de manera simultània. La sociòloga Lucía Merino (UPV) ha realitzat una tesi doctoral titulada “Nativos digitales: una aproximación a la socialización tecnológica de los jóvenes” i, entre d’altres conclusions, destaca que els nois i noies nascuts durant la década dels 90 ha desenvolupat noves habilitats com la immediatesa (el correu electrònic ja no és la seva prioritat), una major intel·ligència visual (per això triomfa YouTube) o el gust por la hipertextualitat, és a dir, l’accès fragmentat i no lineal a la informació.
Així doncs, estem davant d’alumnes que, cada cop més, s’habituen a ser multitasques i tenen un clara tendència a estar pendents de múltiples fonts d’informació de manera sincrònica i simultània, fet que, en major o menor mesura, altera la capacitat de centrar-se en una sola tasca.
Trobar l’equilibri sempre ha estat complicat i quan la balança es desnivella apareix la procrastinació, que no és altra cosa que l’acció o hàbit de postergar activitats o situacions que s’han d’atendre, substituint-les per altres situacions més irrellevants i agradables (a tots ens ha passat algun cop, no?). El problema arriba quan l’anècdota es converteix en norma. I comença a ser una realitat que alguns dels nostres alumnes tenen moltes dificultats per concentrar-se. Les noves tecnologies obren cada dia nous horitzons, però també van deixant racons per endreçar. Ja tenim un altre petit cavall de batalla al nostre sac!

Fonts
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s