The Super Book of Web Tools for Educators.

He trobat a Internet un llibre que encara no he llegit en la seva totalitat però que intueixo que pot ser una petita joia per a tots els educadors i educadores que a dia d’avui creiem que l’escola ha d’aprofitar totes les potencialitats que ofereix el desenvolupament de la tecnologia i la societat de la informació.
treball en xarxaEl llibre en qüestió s’anomena “The Super Book of Web Tools for Educators”, un llibre en format digital dissenyat per professionals de l’educació i membres actius de la xarxa que creuen fermament en totes les potencialitats educatives del maridatge escola-TIC. Escrit íntegrament en anglès, recull les experiències realitzades en diferents etapes del sistema educatiu, totes elles amb un denominador comú: trencar la dinàmica clàssica d’ensenyament/aprenentatge per donar cabuda a eines web amb un fort component d’interacció educativa, social i tecnològica. A les seves pàgines hi podreu trobar experiències realitzades emprant Facebook, Skype o Glogster, així com altres eines 2.0 no tan conegudes però que ens poden donar pistes interessants sobre com treballar.
Al llibre hi podreu trobar els següents apartats:

  • Introducció i Pròleg escrit per Patrick Larkin, director del Burlington High School de Massachussets (molt recomanable!).
  • L’escola elemental.
  • L’escola mitjana.
  • L’institut.
  • ELL (English Language Learners).
  • Ensenyament on-line.
  • Connexió via Skype.
  • El blog a l’escola elemental.
  • Ús de la tecnologia en sistemes educatius alternatius.
  • Social Media per educadors.

De moment només he llegit la introducció i el pròleg, però m’han semblat d’una gran riquesa i una lucidesa digna de tenir en compte. Permeteu-me que deixi en aquest article un recull d’algunes idees interessants que hi podreu trobar.

Els temps estan canviant. (Bob Dylan)

Aquesta és probablement una de les cites més emprades per descriure els dies que vivim. Però mentre el nostre entorn està en constant evolució, algunes pràctiques educatives segueixen estancades. Caminant per les nostres aules encara podrem trobar taules ben afilerades amb alumnes que responen proves aïllats els uns dels altres mentre que el món demanda constantment col·laboradors, pensadors i innovadors.
Malgrat tot, l’educació segueix guardant un petit tresor que no s’ha d’extraviar. La docència més genuïna és aquella que es basa en l’establiment de relacions creatives i generadores de saber. Tots hem tingut un mestre que ens ha calat no pas per fer-nos les coses fàcils sinó per fer-nos sentir únics, importants i garants del nostre propi devenir intel·lectual, professional i/o vital.
Ara imaginem-nos que equipem aquest professor amb les aplicacions tecnològiques que la Web 2.0 ha posat al nostre abast. De ben segur que aquest educador, conscient que educar no és simplement transmetre coneixements, estaria disposat a dur més enllà algunes de les pràctiques educatives actuals no només per assegurar-se que els seus alumnes faran un ús responsable de la tecnologia, sinó que també aprendan a comunicar, crear, interconnectar i col·laborar entre ells.
I aquí sorgeix el problema de sempre. Probablement no ens sentim còmodes amb aquestes eines a les mans. No passa res, és ben normal. El més important és adonar-se que segurament al nostre voltant tenim companys que sí que s’hi senten o que potser tenen les mateixes ganes i inquietuds que nosaltres. O potser la realitat ens fa entendre que, en contra del que ens agradaria, no tenim ningú a prop que ens vulgui acompanyar… cap problema! Les TIC ens donen l’oportunitat de trencar la barrera de l’espai i el temps per connectar amb educadors que es troben força lluny de la meva aula però que poden ser partíceps d’aquests nous itineraris educatius.
L’important no és tenir les coses clares d’entrada, mai arribarem a aquest extrem. L’important és prendre consciència de la importància de treballar en xarxa, creant canals vius entre educadors, professors i mestres per tal de crear coneixement de manera col·lectiva. La clau és tan senzilla (o complexa!) com entendre que la nostra manera d’enfrontar-nos a l’avanç tecnològic també és un model educatiu pels nostres alumnes.
Ja no vala dir que no ens sentim còmodes o ens fa por donar el pas. No estem parlant de nosaltres, estem parlant dels nois que omplen les nostres aules. Tot el que fem ha d’estar encaminat a capacitar-los pel seu futur, no pel nostre passat… ni tan sols pel nostre present.
Fonts
Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s