Principis neurocognitius per a l’ensenyança de nadius digitals (I)

 

Article basat en la ponència “Principios Neurocognitivos para la enseñanza de nativos digitales” (Dr. Roberto Rosler, juny 2011)

 

Segur que no és el primer cop que els educadors sentim que els nens i nenes que ens trobem a les nostre aules no aprenen igual que ho féiem nosaltres.
El primer cop que jo ho vaig sentir vaig trobar que era realment un argument de pes. Vaig arribar a la meva escola, ho vaig explicar amb la boca ben gran i llavors algú em va preguntar: –…però Jaume, què vol dir que aprenen diferent que fa 20 anys?-.
I llavors, amb cara de cirmcumstàncies, vaig arribar a la conclusió que l’argument era potent però per a mi era buit de contingut, no tenia cap coneixement prou consolidat com per poder-lo justificar.
I malgrat tot, em segueix semblant una idea que no podem deixar de banda. Així que quan entre les meves xarxes vaig trobar aquest vídeo me’n vaig alegrar molt.
El doctor Roberto Rosler, Robi pels amics, neurocirurgià argentí reconegut a Iberoamèrica, posa tots els seus coneixements al servei dels educadors. Si teniu 50′ minuts lliures podeu veure la presentació, no té desperdici. En gairebé una hora de ponència gaudireu d’una presentació didàctica i argentina. Però si no podeu trobar aquests minuts de pau, us en faig cinc cèntims. Som-hi!

els previs són importants

  • 1a premissa: nosaltres vam créixer amb en Mickey Mouse. Els nostres alumnes han crescut directament amb el mouse.
  • 2a premissa: som persones amb coneixements d’abans d’ahir que vam aprendre ahir i que hem de transmetre a persones que viuran la seva maduresa en el futur.
  • 3a premissa: com a persones adultes ens podem considerar en major o menor mesura immigrants digital. La informàtica és la nostra segona llengua… i els alumnes se n’adonen perquè se’ns nota l’accent!
  • 4a premissa: un alumne de Secundària ha promitjat, entre d’altres, 10.000 hores de videojocs i ha enviat uns 200.000 missatges en diversos formats. Difícilment podrem competir amb aquest quilometratge.
  • 5a premissa: una de les pitjors errades que podem cometre és no veure que no hi veiem. No podem fer veure que això no està passant.

com funcionen els nostres nadius digitals?

Rellevància
Perquè el procés comunicatiu sigui eficaç no es pot introducir ni molta informació ni poca informació. Els nostres alumnes estan molt preparats per poder captar informació que sigui vista, no llegida, perquè ells, a diferència dels que ja tenim una edat, han madurat amb la imatge.
Com a docents no estem alfabetitzats visualment i per axiò tot sovint equivoquem estratègies a l’hora d’emprar la interfície digital. És important guardar sempre la regla del K.I.S.S (Keep It Simple, Stupid). La millor imatge és la mes senzilla.
Estudis actuals afirmen que els nadius digitals estableixen una estreta relació entre ús d’imatges i augment de la memòria. Tinguem present que les imatges són com les fragàncies, perduren durant molt de temps en els mecanismes de record dels nostres alumnes.
Comunicació verbal
Els aspectes formals de l’intercanvi de missatges digitals (mail, SMS, chat,…) està modificant l’estructura lingüística dels nadius digitals.El llenguatge cada cop es fa més senzill i directe.
Com a docents no estem alfabetitzats lingüísticament. Els missatges molt carregats estan condemnats a perdre part de la informació pel camí.
Notabilitat
L’atenció és dirigida cap a les grans experiències perceptibles. Els nadius digitals creixen envoltats d’interfícies que els ofereixen estímuls audiovisuals de manera múltiple i contínua i això està modificant la seva manera de percebre la realitat.
Davant d’això el docent ha de tenir la capacitat de centrar l’atenció sense haver-la pràcticament de demanar. Perquè en el procés educatiu, per sobre de les interfícies segueix havent-hi la interacció humana.
Concentració
Els nadius digitals tenen la capacitat de centrar la seva atenció en diferents focus de manera alternativa. Aquests processos estan modificant la seva manera de focalitzar l’atenció, que cada cop és més curta i fragmentada. Els estudis demostren que els nostres alumnes no allarguen la seva atenció més de 15 minuts.
En una sessió la introducció i la cloenda capten poderosament l’atenció. El desenvolupament es desperdicia. Si no volem desperdiciar el temps haurem d’oferir conceptes breus i dinàmics.
Limitació de capacitats
Potser no és tan cert que “el saber no ocupa lugar”. Neurològicament està demostrar que l’homo sapiens sapiens té limitades capacitats per assimilar coneixements. Per tant caldrà ser molt curós a l’hora de vessar ingents quantitats d’informació en breus espais de temps.
Sense renunciar d’entrada a cap objectiu, és molt més eficaç ordenar els continguts en petits blocs. D’aquesta manera els nostres alumnes faran bona la sentència que afirma que “menys és més”.

 

Fonts
  • Rosler, R. “Principios Neurocognitivos para la enseñanza de nativos digitales”. [conferència] VÍDEO [data de consulta: 20 de febrer de 2012].
Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s