Principis neurocognitius per a l’ensenyança de nadius digitals (II)

Article basat en la ponència “Principios Neurocognitivos para la enseñanza de nativos digitales” (Dr. Roberto Rosler, juny 2011)
Aquí va la segona entrega sobre la magistral ponència del Dr Roberto Rosler, Robi pels amics, sobre les bases neurocognitives que condicionen l’aprenentatge dels nostres alumnes i, per tant, les metodologies que nosaltres emprem a l’aula

sobre troians i nadius digitals

Cavall de TroiaÉs possible que a classe no compartim certes esferes del llenguatge amb els nostres alumnes (el Dr Rosler diu que no estem alfabetitzats ni en l’àmbit audiovisual ni en l’àmbit lingüístic). Aixó passa perquè nosaltres basem el nostre discurs sobre el coneixement analògic i ells ja no es fonamenten sobre aquesta base.
Aquest és el motiu pel qual la interfície digital es converteix en un format amigable (i necessari!) que ha de servir per canalitzar la resta de coneixements. El llibre ha perdut capacitat d’atracció perquè s’escapa del format audiovisual en què els nostres alumnes han crescut. Ens hem de servir de la interfície digital per oferir-los coneixement analògic. Ens hem de servir del llenguatge audivisual per entrar en la seva esfera de coneixement com petits cavalls de Troia. Un bon Powerpoint té més garanties d’arribar que un text. Però no un PowerPoint qualsevol.neuro
Basant-se en els principis neurocognitius que condicionen l’aprenentatge dels nadius digitals (els nostres alumnes) i en els principis que regeixen una bona presentació, el doctor Roberto Rosler ens fa cinc cèntims sobre com hauria de ser una presentació atractiva i eficaç dintre de l’aula. Crec que no explica res de nou, però no està de més recordar-ho. Aquí teniu tres de les idees que ell proposa. No són molt extenses però posar-les en pràctica serà un bon primer pas.

  • el contrast és important: intentem evitar els fons de color blanc, recorden massa les pàgines d’un llibre. Una lletra contrastada sobre un fons de color farà destacar el missatge.
  • cal guardar les formes: l’elecció de la lletra és bàsica. Tot i que la següent afirmació és molt reduccionista, les tipografies es divideixen en dos grans grups: les que tenen serifa (Times New Roman) i les que no tenen serifa (Arial, Century Gothic, Verdana).
    Les primeres presenten detalls en els seus remats i són òptimes per ser impreses. Les segones són de pal sec, no tenen floritures en els seus acabaments i són òptimes per ser llegides sobre pantalla. Si mai hem de fer una presentació, decantem-nos per les segones.
  • la mida sí importa: els nostres alumnes són eminentment audiovisuals i necessiten missatges curts, breus, conscisos i prou potents com perquè cridin la seva atenció.
    Per això és interessant presentar idees breus amb una mida prou gran perquè cridi l’atenció. I de passada evitem escriure massa text perquè les presentacions no estan pensades per a això. El realment important és el missatge que nosaltres com a educadors hem de transmetre i com el transmetem. Si està tot escrit més d’un alumne pensarà que acabaríem abans enviant un mail.
Recursos
Fonts
  • Rosler, R. “Principios Neurocognitivos para la enseñanza de nativos digitales”. [conferència] VÍDEO [data de consulta: 20 de febrer de 2012].
Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s