Videotutorial: utilitzant IMATGES de la XARXA

Aquest video-tutorial descriu com incloure imatges de manera correcta i segura en els nostres treballs, preservant els drets d’imatge i d’autor. Pensat per millorar la competència digital, es pot utilitzar des de l’ordinador o directament sobre pissarra digital. Aquest tutorial es pot acompanyar amb activitats relacionades amb el text expositiu i la cerca d’informació. Espero que us sigui d’utilitat.

Aquest projecte ha estat pensat, dissenyat i programat íntegrament en Flash per AUKAdigital (Salesians Mataró) i està sota una llicència de Creative Commons. Cada element de la llista enllaça amb un tutorial.

Creative Commons License

Videotutorial: obrir i crear un HIPERVINCLE

Aquest video-tutorial descriu com es pot identificar, obrir i crear un hipervincle en un processador de text. Pensat per millorar la competència digital, es pot utilitzar des de l’ordinador o directament sobre pissarra digital. Aquest tutorial es pot acompanyar amb activitats relacionades amb el text expositiu i la cerca d’informació. Espero que us sigui d’utilitat.

Aquest projecte ha estat pensat, dissenyat i programat íntegrament en Flash per AUKAdigital (Salesians Mataró) i està sota una llicència de Creative Commons. Cada element de la llista enllaça amb un tutorial.

Creative Commons License

Videotutorial: VIAMICHELIN

Aquest video-tutorial descriu què és viaMichelin i les seves principals funcionalitats, així com la manera de fer la recerca d’una adreça o una ruta i altres informacions relatives a les mateixes. Pensat per millorar la competència digital, es pot utilitzar des de l’ordinador o directament sobre pissarra digital. Aquest tutorial es pot acompanyar amb activitats de Mates o Medi. Espero que us sigui d’utilitat.

Aquest projecte ha estat pensat, dissenyat i programat íntegrament en Flash per AUKAdigital (Salesians Mataró) i està sota una llicència de Creative Commons. Cada element de la llista enllaça amb un tutorial.

Creative Commons License

Videotutorial: GoogleMaps

Aquest video-tutorial descriu què és GoogleMaps i les seves principals funcionalitats, així com la manera de fer la recerca d’una adreça o una ruta. Pensat per millorar la competència digital, es pot utilitzar des de l’ordinador o directament sobre pissarra digital. Aquet tutorial pot anar acompanyat d’activitats relacionades amb Mates o Medi. Espero que us sigui d’utilitat.

Aquest projecte ha estat pensat, dissenyat i programat íntegrament en Flash per AUKAdigital (Salesians Mataró) i està sota una llicència de Creative Commons. Cada element de la llista enllaça amb un tutorial.

Creative Commons License

Videotutorial: COMBINACIÓ RÀPIDA DE TECLES

Us presento aquest videotutorial que fa una introducció sobre com es poden agilitzar funcions a partir de la combinació de tecles. Pensat per millorar la competència digital, es pot utilitzar des de l’ordinador o directament sobre pissarra digital. Espero que us sigui d’utilitat.

Aquest projecte ha estat pensat, dissenyat i programat íntegrament en Flash per AUKAdigital (Salesians Mataró) i està sota una llicència de Creative Commons

Creative Commons License

e-competències

M’ha caigut a les mans una petita joia. Cristóbal Cobo, investigador de l’Oxford Internet Institute de la Universitat d’Oxford i Doctor en Comunicació ‘cum laude’ de la Universitat Autònoma de Barcelona (entre d’altres) va publicar fa uns mesos una ponència a Googlevideos sobre el que ell anomena e-competències docents. La ponència, reforçada a partir d’una presentació de diapositives, dura uns 30′ aproximadament i és molt, molt recomanable. Si ja l’heu vista podeu tancar tranquil·lament el bloc i dedicar-vos a d’altres ocupacions més interessants. Però si no heu tingut l’oportunitat de veure-la i sou docents inquiets, val la pena que us la mireu. Per si de cas no teniu mitja hora de tranquil·litat a la vista, us en faig cinc cèntims a sota.

e-competències docents
els nous alfabetismes en els educadors

el nostre món canvia: la mitologia digital

Vivim un temps de redefinicions, de discursos que es reconfiguren. El que abans valia ara ja no serveix i s’ha començat a bastir un nou imaginari: la mitologia digital (al principi va ser  la Bíblia, ara és Google). Estem immersos en un temps líquid (“La Modernitat Líquida” – Zygmunt Bauman) en què les tecnologies apareixen i desapareixen a una velocitat ferotge i es fa difícil fer-se un mapa acurat de la situació. Però també estem immersos en l’època dels intangibles, un temps en què la generació de serveis es converteix en un dels pilars del desenvolupament, fins arribar al punt de considerar que, actualment, un dels principals capitals dels països desenvolupats és la capacitat de crear coneixement.

Vivim en un món pla (tot i que asimètric) que ha quedat marcat per les dinàmiques de les noves tecnologies, un món globalitzat on les disciplines s’hibriden i on canvien les formes d’organització. A partir d’aquest moment la innovació es convertirà en una pauta bàsica i les persones amb competències i habilitats d’adaptació podran trascendir barreres que abans eren insalvables.

què fas amb l’electricitat?

El model industrial calibrava la fortalesa d’una empresa a partir de la despesa elèctrica que generava. Ara, el valor d’una empresa s’ha desplaçat cap a la quantitat de connectivitat i accés a la Xarxa de què disposa. Però ara, igual que abans, no tot s’arregla tenint una bona infraestructura (que a una escola ja és molt). La pregunta és: què fas amb l’electricitat? Què fas amb la teva conectivitat? L’equipament tecnològic és un facilitador, però mai serà l’objectiu.

TIC: la marginació de la rutina

Des de la nostra posició és fàcil poder mirar amb perspectiva com es treballava dècades enrere. I aixó ens serveix per arribar a una conclusió que no per simple s’ha de menystenir: les fienes rutinàries s’han desplomat des dels anys 60 fins als nostres dies, mentre que les tasques innovadores, necessitades de constant adaptació, s’han disparat.
Què amaga aquesta dada? Que els nous perfils professionals ara demanden persones capaces de generar valor afegit i amb capacitat d’adaptar-se a entorns imprevisibles… i el món de l’educació no pot ser aliè a aixó. L’escola ha de focalitzar els seus objectius no només sobre la transmissió de coneixements, sinó també sobre la creativitat, la invenció, la imaginació i l’habilitat d’adaptar-se de manera constant. Ja no només és important la transmissió d’informació.

Prenguem com a exemple la metàfora del molí de vent: la informació és el vent capaç de moure un molí, molí que representa les nostres estructures d’aprenentatge. Però aquest serà molt poc útil si el seu moviment (els seus aprenentatges) no generen res. La informació ha de generar aprenentatges i aquests aprenentatges s’ha de traduir en coneixements.
COMPTE! La gran abundància de dispositius i plataformes que faciliten l’accés a la informació fa que el sistema educatiu perdi el seu paper de garant i transmissor dels coneixements. Per això l’escola ha d’aprofitar aquesta oportunitat com una etapa de replantejament i desenvolupament d’habilitats complementàries.

TIC: coneixements o destreses?

Dit això, podem caure en el parany de ser incendiaris i pensar que la tecnologia és l’única manera que tenim per resoldre els nostres problemes, i més quan constatem que les tecnologies tenen un creixement constant i exponencial, mentre que les metodologies educatives no tenen una evolució tan constant i experimenten pocs canvis.
L’interrogant sorgeix en aquest punt: és necessari que l’educació evolucioni al mateix ritme que la tecnologia? NO. Ara bé, és necessari que l’educació s’enriqueixi de l’evolució tecnològica? SÍ, sens cap mena de dubte.
L’important és saber com aprofitar aquests grans fluxos d’informació que es generen, la informació es converteix en valuosa en la mesura en què s’analitza, s’avalua, es relaciona, s’estructura, s’entèn, se cita, s’intercanvia i es connecta a un context, és a dir, quan es converteix en coneixement.

com lliga això amb l’educació?

Aquesta construcció de coneixemements requereix treballar des del desenvolupament de les competències. La competència es converteix en un “saber actuar” en una situació i un context determinat que implica utilitzar i sobretot adaptar el nostres recursos cognitius i pràctics.
Desenvolupar la competència digital esdevé cada cop més rellevant perquè ajuda de manera transversal a potenciar la resta de competències. Les TIC són facilitadores de generació de nous contextos, facilitadores de construcció de xarxes socials i facilitadores de creació de nous espais de distribució i creació de nous coneixements.
Òbviament, això complica molt les coses als docents. Ara es requereix un ventall de destreses i competències molt més ampli i diferent que abans i cal dominar mínimament aquest nou univers per poder donar resposta.
El món laboral demandarà treballadors que sàpiguen com fer les coses més que dur a la pràctica procediments, que sàpiguen reconèixer quina és la informació rellevant (capacitat crítica), per què i com es pot connectar amb altres àmbits. El valor afegit estarà en què fer amb el coneixement.

l’educador del s.XXI

L’escola no podrà seguir sostenint aquest model curricular. Com comentava Carles Sigalés (UOC) al seu informe “Els resultats de la implantació i l’ús educatiu de les TIC” (Jornades sobre TIC i canvi educatiu, CosmoCaixa, BCN, novembre 2010), l’escola pot optar per dues vies:

  • enrocar-se en el paper que ha tingut fins ara, transmetent bàsicament coneixements, amb el risc de veure’s superada per l’immens accés a la informació que ofereix la Xarxa.
  • aprofitar l’oportunitat per modernitzar estructures i sistemes d’ensenyament i aprenentatge que connectin amb les noves maneres d’aprendre dels alumnes.

Aprofitar l’oportunitat dependrà de molts factors, però un bon pas serà començar a traçar el perfil de l’educador que s’haurà d’enfrontar a aquests canvis.  El docent del s.XXI…

  • és creatiu, innovador i col·laboratiu.
  • utilitza la informació per crear coneixement.
  • és intuitiu per generar idees.
  • és creador de sentit social.
  • refusa convertir-se en garant de la informació.
  • és creador de xarxes.
  • utilitza diverses eines per resoldre problemes.
  • està alfabetitzat digitalment.
  • és competent per resoldre problemes desconeguts.
  • aprèn a compartir.
  • és adaptable.
  • allibera l’accés a la informació.
  • atèn als contextos i a la adaptabilitat de la informació.
  • desaprèn amb rapidesa.
  • crea xarxes de coneixement.
  • experimenta amb les TIC.
  • aprèn constantment.
  • no té por al fracàs.

És important entendre que l’alfabetització digital no està relacionada amb el domini de les tecles sinó amb el domini de les idees. No es pot caure en la simplificació de pensar que la competència digital és única i exclusivament qüestió dels informàtics. Ells són facilitadors, però la tasca serà de tothom, en la mesura en què cadascú s’hi pugui implicar.

el camí es fa més lleuger en companyia

Els claustres de mestres estem davant de canvis substancials i podem caure en l’error de desesperar-nos o baixar els braços. El camí es farà a poc a poc, “piano, piano” (dirien els italians). L’important és aprendre del teorema de la bicicleta: “si deixes de pedalar, caus”. No podrem abastar-ho tot a la primera, però cal fer petites passes cada dia. La por ha de ser desterrada del nostre diccionari de butxaca.
Què es pot fer per anar començant?

  • aprendre noves utilitats i noves eines. Transmetre coneixements entre companys i passar aquest model als alumnes perquè ells també siguin constructors de coneixement entre iguals.
  • crear canals de distribució de coneixement. Experimentar amb blogs, ppt, videos, Google, SMS,…. sense por a fracassar.
  • promoure l’aprenentatge basat en problemes.
  • generar projectes que estimulin auto-aprenentatge i l’adaptació constant. Cal ser honest amb els alumnes i dir-los que moltes de les coses que els ensenyem i que aprenen probablement en uns anys hauran quedat obsoletes.

El canvi no arribarà només amb l’equipament tecnològic. Serà necessari anar inventant entre tots altres maneres d’entendre l’educació.
El repte no és fàcil… però n’hi ha algun que ho sigui?

Ens llegim!

Fonts