Connectivisme: l’aprenentatge passat pel sedàs de la tecnologia (II)

Article basat en l’assaig “Conectivismo: una teoría de aprendizaje para la era digital” (George Siemens, 2004)
Òbviament, el connectivisme no sorgeix per generació espontània. L’impacte tecnològic sobre tots els àmbits de la societat també ha tocat de ple les dinàmiques d’aprenentatge. Això ha provocat l’aparició de certes tendències d’aprenentatge a tenir en compte.
Un bon usuari de twitter diria que estem davant dels trending topics del binomi tecnologia-educació. Piulem una mica, doncs…

els trending topics del connectivisme

#areesDiferents
Una de les dinàmiques que s’està començant a dibuixar la trobem en el món de l’empresa. Molta gent que actualment està aprenent nous oficis comença a ser conscient que al llarg de la vida durà a terme una gran varietat de tasques diferents, molts cops poc o gens relacionades entre elles. Compte amb aquesta tendència! Aquesta inestabilitat en els blocs d’aprenentatge marcarà el pas en molts àmbits.
#educacióInformal
Diu la wikipedia: “L’educació informal és un procés d’aprenentatge continu i espontani que es realitza fora del marc de l’educació formal i l’educació no formal, com a fet social no determinat, de manera intencional. El sistema la reconeix i la utilitza com a part dels seus aprenentatges.
I què tal si ara ens diguessin l’educació formal ja no constitueix la major part del nostre aprenentatge? Doncs no us estarien explicant cap “milonga”. Actualment els aprenentatges provenen en la seva gran majoria de fonts que estan fora del sistema formal. L’escola hauria de començar a plantejar-se el seu paper com a garant dels coneixements. Si ens quedem en això acabarem per no tenir sentit.
#procésContinu
L’època dels coneixements monolítics s’ha acabat. La caducitat del saber obliga a fer de l’aprenentatge un procés continu. Els nostres avis van desenvolupar tota la seva vida laboral centrada pràcticament en un sol àmbit, però avui això és inconcebible.
Potser per aquest motiu la formació online comença a tenir visibilitats dins del panorama educatiu. Feina i formació serà un maridatge que també caldrà aprendre a gestionar.
#recablejant
La tecnologia no només ha modificat els sistemes organitzatius i de gestió. Les noves maneres d’accedir a la informació i d’establir xarxes està modificant el nostre cervell, la nostra manera d’enfrontar-nos a l’organització informacional. Davant d’un mateix problema, qualsevol dels nostres alumnes es plantejarà l’accés a la informació d’una manera completament diferent a la nostra.
Sempre m’ha resultat curiós observar com els meus alumnes recorren a YouTube allà on jo hauria escollit la Viquipèdia. Ara el món és eminetment audiovisual i la nostra capacitat de cercar, relacionar i assimilar coneixement s’hi està amotllant.
#gestióConeixement
L’individu és un organisme que aprén. Tot el volum d’informació que sura al seu voltant és susceptible de ser processat, ordenat, categoritzat i posteriorment recuperat.
Però la persona, en tant que ésser social, s’articula en organitzacions socials que alhora també tenen capacitat per aprendre. Així doncs, la gestió del coneixement esdevé important per a l’individu però també per al grup, que haurà de començar a descobrir com canalitzar el flux d’informació per poder ser eficient i eficaç.
#reforçTecnològic
Moltes de les dinàmiques d’aprenentatge poden recolzar-se sobre la tecnologia. Aquest ha estat sempre un debat viu dins del nostre col·lectiu. Com qualsevol canvi donat al llarg de la Història, la tensió entre preservar la identitat o trencar amb l’establert es manifesta de manera estimulant.
Potser anirà bé pensar que la tecnologia mai substituirà un bon mestre, però un bon mestre potser no ho serà tant si no és capaç de trobar en el progrés tecnològic un aliat.
#saberOn
L’enciclopèdia va ser un gran invent. Ens van oferir un gran volum de coneixement categoritzat  i ordenat en un mateixa font per poder-lo recuperar en qualsevol moment. Llàstima que la Xarxa hagi “dinamitat” aquesta iniciativa. Actualment la informació ha quedat disseminada a tot el llarg i ample d’una llarga cadena d’hipervincles, que no és poc.
La generació de coneixement creix de manera exponencial i ja sabem que el que aprenem avui demà no ens servirà. On raurà, doncs, el valor del nostre procés d’aprenentatge? Penso que estarà en dos factors: en saber on trobar la informació i en permetre que els processos crítics de cerca siguin cada cop més eficients. El contingut serà important, però tant o més important serà la canonada per on transita.

Fonts

  • Manovich, L. “El lenguaje de los Nuevos Medios”. [assaig] [data de consulta: 12 de febrer de 2012].
  • Siemens, G. “Conectivismo: Una teoría de aprendizaje para la era digital”. [assaig] [data de consulta: 8 de febrer de 2012].
  • Wikipedia: educación informal. [web] Enciclopèdia digital [data de consulta: 12 de febrer de 2012].
Anuncis

Connectivisme: l’aprenentatge passat pel sedàs de la tecnologia (I)

Connectivisme

La darrera trobada del subgrup de Recerca EduTIC va girar al voltant del connectivisme, un tema per a mi encara desconegut però que em va semblar extremadament estimulant des del minut zero. A més de la molt bona presentació que ens va fer en Miquel Àngel Prats i del profitós moment de reflexió i posada en comú, vam marxar cap a casa amb el document “Conectivismo: Una teoría de aprendizaje para la era digital” (George Siemens, 2004).
Després d’uns dies de vertígen per fi he tingut l’estona necessària per poder-lo llegir amb tranquil·litat i m’ha semblat molt il·luminador. De la mateixa manera que un dia vaig llegir “El lenguaje de los Nuevos Medios” de Manovich (MIT Press, 2001) i vaig pensar que els principis traçats per l’autor ara fa una década eren gairebé profètics, llegir Siemens ha estat com aconseguir que certes peces del nostre trencaclosques educatiu actual encaixin amb total naturalitat.
Així doncs m’he decidit a fer una petita síntesi del document per si pot ser d’ajuda a tots aquells professionals que, com molts altres, se senten interpel·lats pels canvis que la tecnologia ha comportat en les nostres vides.
Vagi per endavant que sóc neòfit en el tema. Per això pràcticament hi entro amb els peus descalços…

“CONECTIVISMO:
una teoría de aprendizaje para la era digital”

per anar fent boca

La gent de la nostra generació sempre hem tingut presents les tres grans teories de l’aprenentatge que tan abastament vam estudiar durant els nostres anys de formació. El conductisme, el cognitivisme i el constructivisme s’han convertit al llarg de la Història en pedra angular de diferents maneres d’entendre i enfocar l’aprenentatge i, per tant, l’educació.
Però aquestes tres grans teories a dia d’avui queden coixes perquè els nostres temps han vist eclosionar una variable que ells no van poder tenir en compte: la tecnologia.
Deia Genís Roca en una xerrada sobre TIC a CosmoCaixa que aquest és el primer cop a la Història en què hem pogut arribar a coincidir quatre generacions i els això ha permès que els nostres avis hagin vist quelcom excepcional: la transmissió d’informació ha passat de la plaça del poble a l’esfera domèstica. Per això, fa 40 anys el desenvolupament de la informació era lent, molt lent… i ara ja parlem de “la vida mitjana del coneixement” (González, 2004) com aquell espai de temps que passa des de que un coneixement és adquirit fins que es torna obsolet. Per això, Manovich fa una década assenyalava de manera profètica que “…if in “meatspace” we have to work to remember, in cyberspace we have to work to forget.”
L’impacte tecnològic ha descartat definitivament l’aprehensió duradora de coneixements. Ara cal desaprendre per tornar-se a ubicar.

Fonts

  • manovich, L. “El lenguaje de los Nuevos Medios”. [assaig] [data de consulta: 12 de febrer de 2012].
  • Siemens, G. “Conectivismo: Una teoría de aprendizaje para la era digital”. [assaig] [data de consulta: 8 de febrer de 2012].