Sobre la informació digital

M’ha caigut a les mans un video que porta per títol “Information R/evolution” (Michael Wesch). En ell hi podreu trobar una bona aproximació al canvi que Internet ha generat en la presentació de la informació i els mètodes de cerca. A l’article que teniu a sota hi trobareu recollides algunes de les seves reflexions, però no us estigueu de donar-li un cop d’ull.

La informació és un sistema que té una ubicació lògica. Pot ser trobada en un prestatge, en un sistema de d’arxius o en una categoria. Així doncs, gestionar la informació és gestionar categories i això requereix experts i tot i així encara es fa difícil de trobar.

El 27 de febrer de 1995 la revista NEWSWEEK fa una edició especial sobre un nou fenòmen: Internet. Amb el nom de Internet, el futur no és el que tu et penses, posa en solfa la validesa d’aquest nou mitjà. El títol d’un dels articles és aclaridora: “Internet? Bah! Alerta: per què el ciberespai no és ni serà mai el nirvana?” (NEWSWEEK, Cliford Stoll, 27/02/1995). Podríem dir que la revista NEWSWEEK aquest cop no la va clavar. La Xarxa ha revolucionat les relacions socials, polítiques, educatives i empresarials. I també ha redefinit el concepte d’informació.
Si pensem en la informació com era fa 25 anys, la definició primera s’ajusta a la perfecció… però la informació digital és diferent. La informació digital comporta nous models, no té formats fixes i podem reflexionar sobre la informació més enllà de limitacions que donen els formats. La Xarxa organitza la informació de manera aparentment desorganitzada, no hi ha jerarquia i això ens permet revisar la informació des de diversos punts de vista.
Els primers portals web van seguir organitzant la informació partint del model conegut, cercant un paradigma que fos familiar a l’usuari. Per aquells primers desenvolupadors la informació seguia sent quelcom que tenia una ubicació lògica en un prestatge, en un sistema d’arxius o en una categoria.
Yahoo va ser el primer portal que va jugar amb la possibilitat d’organitzar la informació obviant les limitacions físiques i des d’aquell moment Internet ha estat un repte pels nostres supòsits més bàsics: amb la Xarxa hem après que no necessitem jerarquies complexes per accedir a la informació. Actualment Internet conté més de 5 trilions de paraules clau (keywords) i més de 500 bilions d’enllaços. Ara ja no calen els prestatges, amb els links n’hi ha prou per saltar d’una informació a una altra.
Però no només això. Al seu llibre Todo va a cambiar, Enrique Dans, basant-se en un estudi de la pretigiosa revista Nature, afirma que la Wikipedia té una mitjana d’errors en les seves entrades pràcticament igual que la de l’Encyclopedia Britannica… i això és molt dir.

La revolució de la informació a la Xarxa tot just acaba de començar, perquè és tot just ara que els usuaris també podem ser generadors i organitzadors d’informació i, per tant, de coneixement. El treball col·laboratiu en xarxa pot generar més informació que la que generarien única i exclusivament els experts en la matèria. Si a sobre tenim present que tota la informació digital pot ser etiquetada, entendrem per què qualsevol informació pot ser emmagatzemada en múltiples llocs fent tan sols un clic, sense directoris ni categories restricitives. Tota la informació queda barrejada, composant un “corpus” divers però interconnectat. És per aquest motiu que les paraules clau, les etiquetes o els enllaços canvien les regles bàsiques del joc.
Ara ja no podem imaginar la cerca d’informació amb els paràmetres que a nosaltres ens van ensenyar. Serà necessari transcendir les nostres regles per poder oferir als alumnes nous posicionaments… i això implica que haurem de desaprendre per aprendre de nou. La manera de buscar, emmagatzemar, crear, criticar, compartir i educar per la nova revolució de la informació serà tasca nostra. I segurament no serà tasca fàcil.
Ens llegim!

Fonts

e-competències

M’ha caigut a les mans una petita joia. Cristóbal Cobo, investigador de l’Oxford Internet Institute de la Universitat d’Oxford i Doctor en Comunicació ‘cum laude’ de la Universitat Autònoma de Barcelona (entre d’altres) va publicar fa uns mesos una ponència a Googlevideos sobre el que ell anomena e-competències docents. La ponència, reforçada a partir d’una presentació de diapositives, dura uns 30′ aproximadament i és molt, molt recomanable. Si ja l’heu vista podeu tancar tranquil·lament el bloc i dedicar-vos a d’altres ocupacions més interessants. Però si no heu tingut l’oportunitat de veure-la i sou docents inquiets, val la pena que us la mireu. Per si de cas no teniu mitja hora de tranquil·litat a la vista, us en faig cinc cèntims a sota.

e-competències docents
els nous alfabetismes en els educadors

el nostre món canvia: la mitologia digital

Vivim un temps de redefinicions, de discursos que es reconfiguren. El que abans valia ara ja no serveix i s’ha començat a bastir un nou imaginari: la mitologia digital (al principi va ser  la Bíblia, ara és Google). Estem immersos en un temps líquid (“La Modernitat Líquida” – Zygmunt Bauman) en què les tecnologies apareixen i desapareixen a una velocitat ferotge i es fa difícil fer-se un mapa acurat de la situació. Però també estem immersos en l’època dels intangibles, un temps en què la generació de serveis es converteix en un dels pilars del desenvolupament, fins arribar al punt de considerar que, actualment, un dels principals capitals dels països desenvolupats és la capacitat de crear coneixement.

Vivim en un món pla (tot i que asimètric) que ha quedat marcat per les dinàmiques de les noves tecnologies, un món globalitzat on les disciplines s’hibriden i on canvien les formes d’organització. A partir d’aquest moment la innovació es convertirà en una pauta bàsica i les persones amb competències i habilitats d’adaptació podran trascendir barreres que abans eren insalvables.

què fas amb l’electricitat?

El model industrial calibrava la fortalesa d’una empresa a partir de la despesa elèctrica que generava. Ara, el valor d’una empresa s’ha desplaçat cap a la quantitat de connectivitat i accés a la Xarxa de què disposa. Però ara, igual que abans, no tot s’arregla tenint una bona infraestructura (que a una escola ja és molt). La pregunta és: què fas amb l’electricitat? Què fas amb la teva conectivitat? L’equipament tecnològic és un facilitador, però mai serà l’objectiu.

TIC: la marginació de la rutina

Des de la nostra posició és fàcil poder mirar amb perspectiva com es treballava dècades enrere. I aixó ens serveix per arribar a una conclusió que no per simple s’ha de menystenir: les fienes rutinàries s’han desplomat des dels anys 60 fins als nostres dies, mentre que les tasques innovadores, necessitades de constant adaptació, s’han disparat.
Què amaga aquesta dada? Que els nous perfils professionals ara demanden persones capaces de generar valor afegit i amb capacitat d’adaptar-se a entorns imprevisibles… i el món de l’educació no pot ser aliè a aixó. L’escola ha de focalitzar els seus objectius no només sobre la transmissió de coneixements, sinó també sobre la creativitat, la invenció, la imaginació i l’habilitat d’adaptar-se de manera constant. Ja no només és important la transmissió d’informació.

Prenguem com a exemple la metàfora del molí de vent: la informació és el vent capaç de moure un molí, molí que representa les nostres estructures d’aprenentatge. Però aquest serà molt poc útil si el seu moviment (els seus aprenentatges) no generen res. La informació ha de generar aprenentatges i aquests aprenentatges s’ha de traduir en coneixements.
COMPTE! La gran abundància de dispositius i plataformes que faciliten l’accés a la informació fa que el sistema educatiu perdi el seu paper de garant i transmissor dels coneixements. Per això l’escola ha d’aprofitar aquesta oportunitat com una etapa de replantejament i desenvolupament d’habilitats complementàries.

TIC: coneixements o destreses?

Dit això, podem caure en el parany de ser incendiaris i pensar que la tecnologia és l’única manera que tenim per resoldre els nostres problemes, i més quan constatem que les tecnologies tenen un creixement constant i exponencial, mentre que les metodologies educatives no tenen una evolució tan constant i experimenten pocs canvis.
L’interrogant sorgeix en aquest punt: és necessari que l’educació evolucioni al mateix ritme que la tecnologia? NO. Ara bé, és necessari que l’educació s’enriqueixi de l’evolució tecnològica? SÍ, sens cap mena de dubte.
L’important és saber com aprofitar aquests grans fluxos d’informació que es generen, la informació es converteix en valuosa en la mesura en què s’analitza, s’avalua, es relaciona, s’estructura, s’entèn, se cita, s’intercanvia i es connecta a un context, és a dir, quan es converteix en coneixement.

com lliga això amb l’educació?

Aquesta construcció de coneixemements requereix treballar des del desenvolupament de les competències. La competència es converteix en un “saber actuar” en una situació i un context determinat que implica utilitzar i sobretot adaptar el nostres recursos cognitius i pràctics.
Desenvolupar la competència digital esdevé cada cop més rellevant perquè ajuda de manera transversal a potenciar la resta de competències. Les TIC són facilitadores de generació de nous contextos, facilitadores de construcció de xarxes socials i facilitadores de creació de nous espais de distribució i creació de nous coneixements.
Òbviament, això complica molt les coses als docents. Ara es requereix un ventall de destreses i competències molt més ampli i diferent que abans i cal dominar mínimament aquest nou univers per poder donar resposta.
El món laboral demandarà treballadors que sàpiguen com fer les coses més que dur a la pràctica procediments, que sàpiguen reconèixer quina és la informació rellevant (capacitat crítica), per què i com es pot connectar amb altres àmbits. El valor afegit estarà en què fer amb el coneixement.

l’educador del s.XXI

L’escola no podrà seguir sostenint aquest model curricular. Com comentava Carles Sigalés (UOC) al seu informe “Els resultats de la implantació i l’ús educatiu de les TIC” (Jornades sobre TIC i canvi educatiu, CosmoCaixa, BCN, novembre 2010), l’escola pot optar per dues vies:

  • enrocar-se en el paper que ha tingut fins ara, transmetent bàsicament coneixements, amb el risc de veure’s superada per l’immens accés a la informació que ofereix la Xarxa.
  • aprofitar l’oportunitat per modernitzar estructures i sistemes d’ensenyament i aprenentatge que connectin amb les noves maneres d’aprendre dels alumnes.

Aprofitar l’oportunitat dependrà de molts factors, però un bon pas serà començar a traçar el perfil de l’educador que s’haurà d’enfrontar a aquests canvis.  El docent del s.XXI…

  • és creatiu, innovador i col·laboratiu.
  • utilitza la informació per crear coneixement.
  • és intuitiu per generar idees.
  • és creador de sentit social.
  • refusa convertir-se en garant de la informació.
  • és creador de xarxes.
  • utilitza diverses eines per resoldre problemes.
  • està alfabetitzat digitalment.
  • és competent per resoldre problemes desconeguts.
  • aprèn a compartir.
  • és adaptable.
  • allibera l’accés a la informació.
  • atèn als contextos i a la adaptabilitat de la informació.
  • desaprèn amb rapidesa.
  • crea xarxes de coneixement.
  • experimenta amb les TIC.
  • aprèn constantment.
  • no té por al fracàs.

És important entendre que l’alfabetització digital no està relacionada amb el domini de les tecles sinó amb el domini de les idees. No es pot caure en la simplificació de pensar que la competència digital és única i exclusivament qüestió dels informàtics. Ells són facilitadors, però la tasca serà de tothom, en la mesura en què cadascú s’hi pugui implicar.

el camí es fa més lleuger en companyia

Els claustres de mestres estem davant de canvis substancials i podem caure en l’error de desesperar-nos o baixar els braços. El camí es farà a poc a poc, “piano, piano” (dirien els italians). L’important és aprendre del teorema de la bicicleta: “si deixes de pedalar, caus”. No podrem abastar-ho tot a la primera, però cal fer petites passes cada dia. La por ha de ser desterrada del nostre diccionari de butxaca.
Què es pot fer per anar començant?

  • aprendre noves utilitats i noves eines. Transmetre coneixements entre companys i passar aquest model als alumnes perquè ells també siguin constructors de coneixement entre iguals.
  • crear canals de distribució de coneixement. Experimentar amb blogs, ppt, videos, Google, SMS,…. sense por a fracassar.
  • promoure l’aprenentatge basat en problemes.
  • generar projectes que estimulin auto-aprenentatge i l’adaptació constant. Cal ser honest amb els alumnes i dir-los que moltes de les coses que els ensenyem i que aprenen probablement en uns anys hauran quedat obsoletes.

El canvi no arribarà només amb l’equipament tecnològic. Serà necessari anar inventant entre tots altres maneres d’entendre l’educació.
El repte no és fàcil… però n’hi ha algun que ho sigui?

Ens llegim!

Fonts

EgoBook

Facebook ofereix un nou servei als seus usuaris, EgoBook

M’ha caigut a les mans un article publicat avui a l’edició electrònia del diari EL PAÍS. Finalment Facebook s’ha decidit a donar el salt al paper. Vist que algunes empreses començaven a oferir la possibilitat de recollir en un llibre els missatges del mur i les fotos d’aquell usuari que ho desitgés, Facebook ha creat EgoBook, un servei que permet als usuaris fer precisament això, portar a l’enquadernació tota la vida virtual de la xarxa social.

Us passo l’enllaç perquè us el pugueu llegir amb tranqui·litat. Com sempre passa amb aquestes iniciatives, tot sovint queden dubtes sobre el dret a la privacitat dels usuaris, sobretot d’aquelles terceres persones que, sense saber-ho, potser també quedaran incloses dins d’algun EgoBook.

Ens llegim!


Font:

EL PAÍS. Facebook edita libros por encargo de lo que hace un internauta en su red. [article en línia] PREMSA DIGITAL [data de consulta: 5 d’abril de 2011].

Desconnecta per connectar

He trobat a la Xarxa un vídeo curtet que s’entèn a la perfecció… podem caure en el perill de confondre “emprar” i “ser”. Emprem tecnologia, la desenvolupem, l’apliquem, li donem la volta si cal per dur-la una mica més enllà. La tecnologia amplia els nostres camps d’actuació, crea noves maneres d’interacció, nous models de gestió, millors tècniques d’intervenció.
Però, tot i estar envoltats de tecnologia, no som tecnologia, som éssers en relació. És interessant desconnectar… per tornar a connectar!
Ens llegim!

L’univers dels social-media

M’ha caigut a les mans un gràfic molt interessant sobre les xarxes socials. L’anomenen The Conversation Prism i fa una interessant categorització de tot l’univers social que es mou a la Xarxa en funció de l’us que en fan els usuaris. Senzilla i visualment molt potent.

Ens llegim!

gràfic sobre l'univers de les xarxes socials

Font: theconversationprism.com

L’evolució dels navegadors

Molt lluny queda ja el naixement de la Xarxa. ARPANET va posar l’any 1969 els quatre primers ordinadors en xarxa. A partir d’aquí tot es va disparar fins que  Tim Berners-Lee, membre del CERN, va crear una alternativa a tot el que hi havia hagut fins aquell moment: la World Wide Web, un sistema de gestió d’informació en què el text podia contenir enllaços i referències a altres treballs en xarxa, de tal manera que permetessin saltar automàticament d’un lloc a un altre.

Quan l’any 1993 el CERN va cedir el codi font de la WWW al domini públic va ser l’hora dels navegadors. Dos vells coneguts, Netscape i Explorer, van esmolar les dents per guanyar el que es va conéixer com la “guerra dels navegadors”. A dia d’avui podem afirmar rotundament que Explorer va passar per sobre del seu competidor, però en tots aquests anys altres navegadors han anat apareixent. Opera, Firefox, Safari o Google Chrome també han buscat el seu lloc dins de la Xarxa. Aquest gràfic us ho presentarà amb claredat meridiana. Gaudiu del viatge!

Ens llegim!

Font: testking.com

I si el futur fos del vidre?

Posats a somiar, potser el futur també serà del vidre. I potser no és un somni tan esbojarrat perquè algú ja h aposat cara a aquests avenços. Crec que no trigarem a gaire a veure en algun lloc el que podeu trobar en aquest video. Heu vist Minority Report? L’any 2002 (fa quatre dies) moltes de les coses que es veien a la pel·lícula semblaven una marcianada. Doncs vès que no ho tinguem sobre la taula d’aquí uns anys!

iPad2Per cert, el que ja no és una marcianada és l’iPad2:

processador A5 desenvolupat per Apple que dóna un rendiment dues vegades superior al processador A4 que tenia l’iPad1, dues càmeres que permeten mantenir video-conferència, fotografiar i gravar video en alta definició, funda intel·ligent que gestiona l’encesa i apagada del dispositiu i una bateria que dóna una autonomia de més de 10 hores. Cada cop fan una volta de cargol més! Ho podreu veure aquí.