Sobre la informació digital

M’ha caigut a les mans un video que porta per títol “Information R/evolution” (Michael Wesch). En ell hi podreu trobar una bona aproximació al canvi que Internet ha generat en la presentació de la informació i els mètodes de cerca. A l’article que teniu a sota hi trobareu recollides algunes de les seves reflexions, però no us estigueu de donar-li un cop d’ull.

La informació és un sistema que té una ubicació lògica. Pot ser trobada en un prestatge, en un sistema de d’arxius o en una categoria. Així doncs, gestionar la informació és gestionar categories i això requereix experts i tot i així encara es fa difícil de trobar.

El 27 de febrer de 1995 la revista NEWSWEEK fa una edició especial sobre un nou fenòmen: Internet. Amb el nom de Internet, el futur no és el que tu et penses, posa en solfa la validesa d’aquest nou mitjà. El títol d’un dels articles és aclaridora: “Internet? Bah! Alerta: per què el ciberespai no és ni serà mai el nirvana?” (NEWSWEEK, Cliford Stoll, 27/02/1995). Podríem dir que la revista NEWSWEEK aquest cop no la va clavar. La Xarxa ha revolucionat les relacions socials, polítiques, educatives i empresarials. I també ha redefinit el concepte d’informació.
Si pensem en la informació com era fa 25 anys, la definició primera s’ajusta a la perfecció… però la informació digital és diferent. La informació digital comporta nous models, no té formats fixes i podem reflexionar sobre la informació més enllà de limitacions que donen els formats. La Xarxa organitza la informació de manera aparentment desorganitzada, no hi ha jerarquia i això ens permet revisar la informació des de diversos punts de vista.
Els primers portals web van seguir organitzant la informació partint del model conegut, cercant un paradigma que fos familiar a l’usuari. Per aquells primers desenvolupadors la informació seguia sent quelcom que tenia una ubicació lògica en un prestatge, en un sistema d’arxius o en una categoria.
Yahoo va ser el primer portal que va jugar amb la possibilitat d’organitzar la informació obviant les limitacions físiques i des d’aquell moment Internet ha estat un repte pels nostres supòsits més bàsics: amb la Xarxa hem après que no necessitem jerarquies complexes per accedir a la informació. Actualment Internet conté més de 5 trilions de paraules clau (keywords) i més de 500 bilions d’enllaços. Ara ja no calen els prestatges, amb els links n’hi ha prou per saltar d’una informació a una altra.
Però no només això. Al seu llibre Todo va a cambiar, Enrique Dans, basant-se en un estudi de la pretigiosa revista Nature, afirma que la Wikipedia té una mitjana d’errors en les seves entrades pràcticament igual que la de l’Encyclopedia Britannica… i això és molt dir.

La revolució de la informació a la Xarxa tot just acaba de començar, perquè és tot just ara que els usuaris també podem ser generadors i organitzadors d’informació i, per tant, de coneixement. El treball col·laboratiu en xarxa pot generar més informació que la que generarien única i exclusivament els experts en la matèria. Si a sobre tenim present que tota la informació digital pot ser etiquetada, entendrem per què qualsevol informació pot ser emmagatzemada en múltiples llocs fent tan sols un clic, sense directoris ni categories restricitives. Tota la informació queda barrejada, composant un “corpus” divers però interconnectat. És per aquest motiu que les paraules clau, les etiquetes o els enllaços canvien les regles bàsiques del joc.
Ara ja no podem imaginar la cerca d’informació amb els paràmetres que a nosaltres ens van ensenyar. Serà necessari transcendir les nostres regles per poder oferir als alumnes nous posicionaments… i això implica que haurem de desaprendre per aprendre de nou. La manera de buscar, emmagatzemar, crear, criticar, compartir i educar per la nova revolució de la informació serà tasca nostra. I segurament no serà tasca fàcil.
Ens llegim!

Fonts