PAC2: Entorns digitals i mitjans interactius [Mitjans Interactius]

evolució

Cal escollir tres plataformes interactives: aplicacions de mòbil, pàgines web, gadgets, software, xarxes socials, caixers automàtics, rentadores, rellotges,… i reflexionar críticament sobre l’adequació d’aquestes plataformes al tercer entorn i com això condiciona la seva constitució, objectius i èxit. Cal prendre com a referència, per a analitzar i criticar les plataformes escollides, l’esquema què defineix Echeverría amb la llista de característiques sobre el tercer entorn.

La PAC consta de dues parts:

  • PART 1: anàlisi fonamentada de les tres plataformes escollides: descripció, fortaleses i febleses, adequació a E3
  • PART 2: La PRÀCTICA de l’assignatura planteja la creació del prototip i la justificació teòrica d’una nova plataforma interactiva, o la millora substancial d’alguna de les plataformes existents. Com a primer pas per a la realització del projecte del curs, caldrà definir la idea central sobre la que es vol treballar. És el moment de definir en quin dels múltiples àmbits de la multimèdia volem encabir la nostra proposta i quins són els eixos principals que l’han de definir.

Data: any 2014 [1r semestre]

A tenir en compte: és interessant fer un plantejament reflexiu del projecte que es vol presentar a la segona part, ja que aquest serà el que donarà continuïtat a la resta de PAC’s i a la PRÀCTICA de l’assignatura

Dificultat: mitjana

Durada: 8/10 hores aproximadament.

Valoració: A


L’evolució de la interfície d’usuari

Noves interfícies d'usuariHeu vist algun cop “Minority Report”? Si l’heu vista, probablement no recordeu amb exactitud quina era la trama de la pel·lícula, però segur que recordeu al protagonista enfundant-se uns guants negres que li donaven control absolut sobre una interfície que sorgia d’una pantalla transparent. Al sortir de la sala tenies la sensació que potser els guionistes s’havien passat una mica… però tots pensàvem que seria estimulant poder-ho tocar amb les mans.

“Minority Report” va suposar un repte d’imaginació i implementació pels desenvolupadors del MIT que van participar a la pel·lícula. I a més va ser el tret de sortida per iniciar un procés que feia anys que no es donava: l’evolució de la interfície d’usuari (UI). La UI tal i com la coneixem va ser proposada per Apple amb els seus primers ordinadors. Interfícies netes, ordenades, que permetien classificar els documents de manera jeràrquica i estructurada, donant sensació de pulcritud i seguretat… al meu ordinador no es perd res! Però aquesta UI, que després ha estat adoptada per la majoria d’interfícies d’altres sistemes operatius, no va poder trencar la gran barrera que separa el binomi home-ordinador: l’espai. Quan interactuem amb l’ordinador la variable espai queda fragmentada, perquè al moviment del ratolí sobre la taula li correspon el moviment del punter sobre la pantalla. Les tablets, amb l’iPad al capdavant, han començat a trencar aquesta tendència. Les pantalles sensibles al tacte i la pressió comencen a aproximar l’usuari i el dispositiu, el moviment dintre de l’espai comença a tenir certa lògica i certa relació, però encara es pot anar un pas més enllà.

Fa pocs mesos John Underkoffler presentava una nova manera d’entendre la UI. Per primer cop “Minority Report” trenca la barrera de l’imaginari i es converteix en realitat. El moviment és captat i integrat completament en les estructures de control. El límit entre usuari i interfície queda dissolt perquè la barrera entre l’espai real i el virtual es fonen, permetent que la informació sigui soluble, que passi materialment d’un lloc a un altre. Com si d’una coreografia es tractés, l’usuari tindrà la interfície com a parella de ball, prendrà amb les seves mans el control real del moviment i durà els bytes allà on ell vulgui. La interacció serà plena i en un mateix pla dialogaran els objectes reals i la informació codificada. Imagineu-vos per un moment que sou mestres amb guants negres…

Passeu i mireu. El futur de la interfície està servit!

LA INTERFÍCIE DEL FUTUR.

Ens llegim!