D’entrada el títol del post no és massa rellevant, fins al moment res que no se sàpiga. El que passa és que ens han repetit tant aquesta idea que s’ha acabat convertint en pluja fina… sabem que hi és però ho hem integrat tant que ni tan sols la sentim.
Potser per aquest motiu és molt interessant (i estimulant!) mirar-se amb deteniment la infografia que han creat a Onlineeducation.net. Aquest gràfic parteix d’un concepte molt senzill: recollir i posar sobre la taula dades que demostren que Internet ha canviat els models educatius, models que han experimentat canvis substancials, tot marcant el camí recorregut fins aquí i marcant, sense cap mena de dubte, el futur de l’educació i dels models d’aprenentatge.
És important tenir present que aquest estudi està basat en la realitat educativa dels Estats Units. Mal que ens pesi (o no), els EUA són, des de fa molts anys, el referent en què la resta del món s’ha anat emmirallant. A dia d’avui a Nord-Amèrica hi podríeu trobar més de 25.000 cursos online i més de 3 milions de persones que fan exclusivament estudis virtuals, més que tots els escolars de França.
Potser per aquest motiu és molt interessant (i estimulant!) mirar-se amb deteniment la infografia que han creat a Onlineeducation.net. Aquest gràfic parteix d’un concepte molt senzill: recollir i posar sobre la taula dades que demostren que Internet ha canviat els models educatius, models que han experimentat canvis substancials, tot marcant el camí recorregut fins aquí i marcant, sense cap mena de dubte, el futur de l’educació i dels models d’aprenentatge.
És important tenir present que aquest estudi està basat en la realitat educativa dels Estats Units. Mal que ens pesi (o no), els EUA són, des de fa molts anys, el referent en què la resta del món s’ha anat emmirallant. A dia d’avui a Nord-Amèrica hi podríeu trobar més de 25.000 cursos online i més de 3 milions de persones que fan exclusivament estudis virtuals, més que tots els escolars de França.
Sabem que el que passa allà acabarà arribant aquí, amb retard, però acabarà arribant, i això genera avantatges i inconvenients. L’inconvenient és que quan nosaltres anem ells ja tornen, tenint sempre la sensació que anem a remolc. L’avantatge és que això ens dota de referents i permet que les iniciatives, les tendències i els nous models arribin ja madurs, polits i amb una gran implementació, fet que permet pujar al tren de dinàmiques solvents i contrastades que poden ser de gran ajuda.
Canvis en el model social del coneixement
L’educació no defuig del món empresarial, en aquest sentit els americans són extremadament pragmàtics. Actualment l’educació online és als Estats Units una indústria que mou més de 34 bilions de dólars. Què ha passat perquè Intenet hagi arrelat amb tanta força? Doncs ha passat que aquest model s’ajusta a la perfecció al nou model de societat que estem vivint… els nostres dies han vist l’eclosió de la societat del coneixement.Daniel Innerarity, a la seva conferència “Incertesa i creativitat. Educar per a la societat del coneixement”, parla de la societat del coneixement com aquell model en què l’ideal de formació ja no és l’assoliment de la perfecció o de la integració de continguts tècnics i monolítics. L’ideal de formació dels nostres dies passa per la constant capacitat d’aprendre, per la capacitat de crear sabers mitjançant processos actius d’aprenentatge.
És en aquest marc que la formació online s’agafa amb força al teixit social, un teixit social que busca un nou model que s’ajusti al que necessita. I això ha acabat creant nous models pedagògics i curriculars que cal tenir presents.
Canvis en el model d’aprenentatge
Què ha aportat Internet a l’educació? Entre molts altres aspectes, l’ensenyament online (que aquí es va anomenar durant anys ensenyament a distància) s’està convertint cada cop més en un model vàlid i sòlid entre la societat. No hem de perdre de vista que l’èxit o el fracàs d’un model rau en la capacitat que tingui de detectar les necessitats dels usuaris. Si l’oferta dels nous models s’ajusta al que la gent demana, l’èxit està assegurat. L’educació online es consolida perquè la gent hi troba un model que s’ajusta al que necessita.
Què ha comportat aquest model? Del gràfic en podem extreure algunes conclusions interessants:
Què ha comportat aquest model? Del gràfic en podem extreure algunes conclusions interessants:
- creació col·laborativa de coneixement: el flux d’informació constant a la Xarxa i l’entramat social que s’hi ha creat ha permès que la gent pugui interactuar amb finalitats comunes, cercant objectius compartits que creixen ràpidament gràcies a la intel·ligència col·lectiva que es posa en joc.
- formació continuada: s’ha acabat l’època en què una persona trobava una feina amb 18 anys i es jubilava amb 65 apretant els mateixos cargols que 40 anys enrere. Un món canviant requereix estructures canviants. Al respecte és il·luminadora la idea de Manovich: “…si a l’espai de la carn (meetspace) ens hem d’esforçar per recordar, al ciberespai ens haurem d’esforçar per oblidar.” Serà important tenir una gran capacitat per desaprendre.
- flexibilitat d’espai i de temps: no és una qüestió banal. Hem integrat de manera natural la ubiqüitat i l’asincronia de la Xarxa, però aquests dos elements són encara el signe identitari d’Internet. Això permet a qualsevol persona en qualsevol situació i a qualsevol edat pugui plantejar-se si vol accedir a algun camp de coneixement.
- creació d’itineraris formatius: la modularitat de la Xarxa es transmet també a l’educació. Els itineraris ja no són tancats, es perd l’estandarització i s’obre la possibilitat de fer gairebé una formació a la carta. Cursos, màsters, postgraus, carreres universitàries amb diferents camins, tot això permet a l’usuari traçar els seus camins de construcció de coneixement.
- mediació: la institució educativa comença a canviar també el seu rol, deixant de ser garant i transmissora del saber per convertir-se en mediadora. Actualment, un percentatge elevat d’adquisició de coneixements ja es fa fora del circuit educatiu. La Xarxa és un doll de saber, però també és un saber desorganitzat. Les institucions educatives han d’anar trobant a poc a poc les metodoligies que ajudin als estudiants a accedir a aquesta informació de manera crítica i raonada. A Internet ho pots trobar tot. La qüestió està en on trobar-ho i en quines condicions.
- integració de xarxes socials: l’entramat social creat sobre la Xarxa també arriba a l’educació. El nostre és un país poc propens a barreajr conceptes, però la creativitat parteix d’aquest principi. Un sistema educatiu creatiu demana introduir novetats amb criteri, novetats que en el seu moment podien semblar forassenyades però que ara ja s’han consolidat. Facebook, iTunes o YouTube són només un exemple de les múltiples respostes creatives que es poden donar.
- desenvolupament d’aplicacions educatives: Bill Gates ha donat una morterada (2 milions de dólars, per ser exactes), per desenvolupar aplicacions educatives des de Facebook, aplicacions que permetin flexibilitzar els coneixements i fer-los més propers a les noves maneres de captar i entendre el món que tenen els nostres fills i els nens de les nostres aules. En altres paraules, es tracta d’apropar les metodologies educatives a l’univers dels alumnes perquè el diàleg sigui més fluït.
Estudis realitzats en base a aquestes dades i als plans de desenvolupament d’institucions americanes d’estudis superiors afirmen que abans d’arribar al 2020 el 50% de les classes universitàries seran virtuals. Poca broma, si estàvem buscant referents que lliguin Educació i TIC no haurem d’apartar-ne la mirada. I mentrestant serà bàsic que anem revisant el nostre currículum, estructura cada cop més obsoleta que dificulta aquest diàleg entre l’univers de l’alumne i les nostres metodologies. El nou món on vivim demana noves formes i això és difícil a l’escola, que per definició sempre ha estat una institució poc feta als canvis. Cal un canvi, progressiu, paulatí i compartit, però canvi al cap i a la fi.
Ens llegim!
Fonts
- Onlineeducation.net. Pàgina Web [data de consulta: 13 de juny de 2010]
- Infografia. [article en línia] Blog [data de consulta: 13 de juny de 2010]
- Innerarity, D. (2010). “Incertesa i creativitat. Educar per a la societat del coneixement”. Debats d’Educació, nº18. BCN. Fundació Jaume Bofill
- Manovich, Lev (2001). “El lenguaje de los nuevos medios de comunicación. La imagen en la era digital”. EE.UU. Massachussets Institute of Technology/The MIT Press.
Què amaga aquesta dada? Que els nous perfils professionals ara demanden persones capaces de generar valor afegit i amb capacitat d’adaptar-se a entorns imprevisibles… i el món de l’educació no pot ser aliè a aixó. L’escola ha de focalitzar els seus objectius no només sobre la transmissió de coneixements, sinó també sobre la creativitat, la invenció, la imaginació i l’habilitat d’adaptar-se de manera constant. Ja no només és important la transmissió d’informació.
Dit això, podem caure en el parany de ser incendiaris i pensar que la tecnologia és l’única manera que tenim per resoldre els nostres problemes, i més quan constatem que les tecnologies tenen un creixement constant i exponencial, mentre que les metodologies educatives no tenen una evolució tan constant i experimenten pocs canvis.
Aquesta construcció de coneixemements requereix treballar des del desenvolupament de les competències. La competència es converteix en un “saber actuar” en una situació i un context determinat que implica utilitzar i sobretot adaptar el nostres recursos cognitius i pràctics.
Els claustres de mestres estem davant de canvis substancials i podem caure en l’error de desesperar-nos o baixar els braços. El camí es farà a poc a poc, “piano, piano” (dirien els italians). L’important és aprendre del teorema de la bicicleta: “si deixes de pedalar, caus”. No podrem abastar-ho tot a la primera, però cal fer petites passes cada dia. La por ha de ser desterrada del nostre diccionari de butxaca.
Heu vist algun cop “Minority Report”? Si l’heu vista, probablement no recordeu amb exactitud quina era la trama de la pel·lícula, però segur que recordeu al protagonista enfundant-se uns guants negres que li donaven control absolut sobre una interfície que sorgia d’una pantalla transparent. Al sortir de la sala tenies la sensació que potser els guionistes s’havien passat una mica… però tots pensàvem que seria estimulant poder-ho tocar amb les mans.
Doncs, com passa sempre, aquestes aplicacions acaben saltant de manera natural a tots els àmbits, inclòs el nostre. Al video que teniu a sobre podreu començar a assaborir les possibilitats que ens dóna, només cal un generador de RA que combina codis QR (Quick Response Barcode) impressos sobre paper i una webcam per intepretar-los a partir d’una aplicació online. 
tictools 