Internet ha revolucionat l’educació.

D’entrada el títol del post no és massa rellevant, fins al moment res que no se sàpiga. El que passa és que ens han repetit tant aquesta idea que s’ha acabat convertint en pluja fina… sabem que hi és però ho hem integrat tant que ni tan sols la sentim.
Potser per aquest motiu és molt interessant (i estimulant!) mirar-se amb deteniment la infografia que han creat a Onlineeducation.net. Aquest gràfic parteix d’un concepte molt senzill: recollir i posar sobre la taula dades que demostren que Internet ha canviat els models educatius, models que han experimentat canvis substancials, tot marcant el camí recorregut fins aquí i marcant, sense cap mena de dubte, el futur de l’educació i dels models d’aprenentatge.
És important tenir present que aquest estudi està basat en la realitat educativa dels Estats Units. Mal que ens pesi (o no), els EUA són, des de fa molts anys, el referent en què la resta del món s’ha anat emmirallant. A dia d’avui a Nord-Amèrica hi podríeu trobar més de 25.000 cursos online i més de 3 milions de persones que fan exclusivament estudis virtuals, més que tots els escolars de França.
Sabem que el que passa allà acabarà arribant aquí, amb retard, però acabarà arribant, i això genera avantatges i inconvenients. L’inconvenient és que quan nosaltres anem ells ja tornen, tenint sempre la sensació que anem a remolc. L’avantatge és que això ens dota de referents i permet que les iniciatives, les tendències i els nous models arribin ja madurs, polits i amb una gran implementació, fet que permet pujar al tren de dinàmiques solvents i contrastades que poden ser de gran ajuda.

Canvis en el model social del coneixement

L’educació no defuig del món empresarial, en aquest sentit els americans són extremadament pragmàtics. Actualment l’educació online és als Estats Units una indústria que mou més de 34 bilions de dólars. Què ha passat perquè Intenet hagi arrelat amb tanta força? Doncs ha passat que aquest model s’ajusta a la perfecció al nou model de societat que estem vivint… els nostres dies han vist l’eclosió de la societat del coneixement.
Daniel Innerarity, a la seva conferència “Incertesa i creativitat. Educar per a la societat del coneixement”, parla de la societat del coneixement com aquell model en què l’ideal de formació ja no és l’assoliment de la perfecció o de la integració de continguts tècnics i monolítics. L’ideal de formació dels nostres dies passa per la constant capacitat d’aprendre, per la capacitat de crear sabers mitjançant processos actius d’aprenentatge.
És en aquest marc que la formació online s’agafa amb força al teixit social, un teixit social que busca un nou model que s’ajusti al que necessita. I això ha acabat creant nous models pedagògics i curriculars que cal tenir presents.

Canvis en el model d’aprenentatge

Què ha aportat Internet a l’educació? Entre molts altres aspectes, l’ensenyament online (que aquí es va anomenar durant anys ensenyament a distància) s’està convertint cada cop més en un model vàlid i sòlid entre la societat. No hem de perdre de vista que l’èxit o el fracàs d’un model rau en la capacitat que tingui de detectar les necessitats dels usuaris. Si l’oferta dels nous models s’ajusta al que la gent demana, l’èxit està assegurat. L’educació online es consolida perquè la gent hi troba un model que s’ajusta al que necessita.
Què ha comportat aquest model? Del gràfic en podem extreure algunes conclusions interessants:

  • creació col·laborativa de coneixement: el flux d’informació constant a la Xarxa i l’entramat social que s’hi ha creat ha permès que la gent pugui interactuar amb finalitats comunes, cercant objectius compartits que creixen ràpidament gràcies a la intel·ligència col·lectiva que es posa en joc.
  • formació continuada: s’ha acabat l’època en què una persona trobava una feina amb 18 anys i es jubilava amb 65 apretant els mateixos cargols que 40 anys enrere. Un món canviant requereix estructures canviants. Al respecte és il·luminadora la idea de Manovich: “…si a l’espai de la carn (meetspace) ens hem d’esforçar per recordar, al ciberespai ens haurem d’esforçar per oblidar.” Serà important tenir una gran capacitat per desaprendre.
  • flexibilitat d’espai i de temps: no és una qüestió banal. Hem integrat de manera natural la ubiqüitat i l’asincronia de la Xarxa, però aquests dos elements són encara el signe identitari d’Internet. Això permet a qualsevol persona en qualsevol situació i a qualsevol edat pugui plantejar-se si vol accedir a algun camp de coneixement.
  • creació d’itineraris formatius: la modularitat de la Xarxa es transmet també a l’educació. Els itineraris ja no són tancats, es perd l’estandarització i s’obre la possibilitat de fer gairebé una formació a la carta. Cursos, màsters, postgraus, carreres universitàries amb diferents camins, tot això permet a l’usuari traçar els seus camins de construcció de coneixement.
  • mediació: la institució educativa comença a canviar també el seu rol, deixant de ser garant i transmissora del saber per convertir-se en mediadora. Actualment, un percentatge elevat d’adquisició de coneixements ja es fa fora del circuit educatiu. La Xarxa és un doll de saber, però també és un saber desorganitzat. Les institucions educatives han d’anar trobant a poc a poc les metodoligies que ajudin als estudiants a accedir a aquesta informació de manera crítica i raonada. A Internet ho pots trobar tot. La qüestió està en on trobar-ho i en quines condicions.
  • integració de xarxes socials: l’entramat social creat sobre la Xarxa també arriba a l’educació. El nostre és un país poc propens a barreajr conceptes, però la creativitat parteix d’aquest principi. Un sistema educatiu creatiu demana introduir novetats amb criteri, novetats que en el seu moment podien semblar forassenyades però que ara ja s’han consolidat. Facebook, iTunes o YouTube són només un exemple de les múltiples respostes creatives que es poden donar.
  • desenvolupament d’aplicacions educatives: Bill Gates ha donat una morterada (2 milions de dólars, per ser exactes), per desenvolupar aplicacions educatives des de Facebook, aplicacions que permetin flexibilitzar els coneixements i fer-los més propers a les noves maneres de captar i entendre el món que tenen els nostres fills i els nens de les nostres aules. En altres paraules, es tracta d’apropar les metodologies educatives a l’univers dels alumnes perquè el diàleg sigui més fluït.

Estudis realitzats en base a aquestes dades i als plans de desenvolupament d’institucions americanes d’estudis superiors afirmen que abans d’arribar al 2020 el 50% de les classes universitàries seran virtuals. Poca broma, si estàvem buscant referents que lliguin Educació i TIC no haurem d’apartar-ne la mirada. I mentrestant serà bàsic que anem revisant el nostre currículum, estructura cada cop més obsoleta que dificulta aquest diàleg entre l’univers de l’alumne i les nostres metodologies. El nou món on vivim demana noves formes i això és difícil a l’escola, que per definició sempre ha estat una institució poc feta als canvis. Cal un canvi, progressiu, paulatí i compartit, però canvi al cap i a la fi.

Ens llegim!


Fonts

Videotutorials: les propietats de la MULTIPLICACIÓ

Us presento quatre videotutorials molt senzills sobre les propietat de la multiplicació, basat en el projecte sobre les PROPIETATS DE LES OPERACIONS. Estan pensats per poder-los utilitzar des de l’ordinador o directament sobre pissarra digital, ja sigui per fer-ne una introducció com per fer-ne un repàs. Espero que us sigui d’utilitat.

Aquest projecte ha estat pensat, dissenyat i programat íntegrament en Flash per AUKAdigital (Salesians Mataró) i està sota una llicència de Creative Commons. Cada element de la llista enllaça amb un tutorial.

Creative Commons License

Videotutorials: LES PROPIETATS DE LA SUMA

Us presento quatre videotutorials molt senzills sobre les propietats de la suma, basats en el projecte sobre LES PROPIETATS DE LES OPERACIONS. Estan pensats per poder-los utilitzar des de l’ordinador o directament sobre pissarra digital, ja sigui per fer-ne una introducció com per fer-ne un repàs. Espero que us sigui d’utilitat.

Aquest projecte ha estat pensat, dissenyat i programat íntegrament en Flash per AUKAdigital (Salesians Mataró) i està sota una llicència de Creative Commons. Cada element de la llista enllaça amb un tutorial.

Creative Commons License

Videotutorial: ELS NOMBRES ROMANS

Us presento quatre videotutorials molt senzills sobre les quatre regles que ordenen els nombres romans. Estan pensats per poder-los utilitzar des de l’ordinador o directament sobre pissarra digital, ja sigui per fer-ne una introducció com per fer-ne un repàs. Espero que us sigui d’utilitat.

Aquest projecte ha estat pensat, dissenyat i programat íntegrament en Flash per AUKAdigital (Salesians Mataró) i està sota una llicència de Creative Commons. Cada element de la llista enllaça amb un tutorial.

Creative Commons License

InternEdu

L’eclosió de la tecnologia no ha entrat només amb força a l’escola. L’àmbit familiar també s’ha vist immers en aquest procés de canvi. Les xarxes socials, l’accés a la informació i les noves maneres de comunicar-se (xat, mòbil, mail, videoconferències,…) demanen noves maneres d’afrontar l’educació dels nostres fills i filles a casa. El desconeixement de les eines i les normes básiques que regeixen la participació a la xarxa fa que moltes mares i pares es vegin desbordats en aquest tema, tant a nivell pràctic (ús de la tecnologia) com a nivell de seguretat.
Aquesta presentació sorgeix arran d’una xerrada sobre l’ús saludable i segur de les Noves Tecnologies que es va fer a la nostra escola. Tot el que es va parlar al llarg d’aquella trobada està resumit en aquest arxiu. Aquí hi trobareu el següents temes:

  • les Noves Tecnologies
  • l’escletxa digital
  • avantatges
  • perills
  • recomanacions

Aquest projecte ha estat pensat, dissenyat i programat íntegrament en Flash per AUKAdigital (Salesians Mataró) i està sota una llicència de Creative Commons. Accedireu a l’arxiu picant sobre la imatge.

Creative Commons License

e-competències

M’ha caigut a les mans una petita joia. Cristóbal Cobo, investigador de l’Oxford Internet Institute de la Universitat d’Oxford i Doctor en Comunicació ‘cum laude’ de la Universitat Autònoma de Barcelona (entre d’altres) va publicar fa uns mesos una ponència a Googlevideos sobre el que ell anomena e-competències docents. La ponència, reforçada a partir d’una presentació de diapositives, dura uns 30′ aproximadament i és molt, molt recomanable. Si ja l’heu vista podeu tancar tranquil·lament el bloc i dedicar-vos a d’altres ocupacions més interessants. Però si no heu tingut l’oportunitat de veure-la i sou docents inquiets, val la pena que us la mireu. Per si de cas no teniu mitja hora de tranquil·litat a la vista, us en faig cinc cèntims a sota.

e-competències docents
els nous alfabetismes en els educadors

el nostre món canvia: la mitologia digital

Vivim un temps de redefinicions, de discursos que es reconfiguren. El que abans valia ara ja no serveix i s’ha començat a bastir un nou imaginari: la mitologia digital (al principi va ser  la Bíblia, ara és Google). Estem immersos en un temps líquid (“La Modernitat Líquida” – Zygmunt Bauman) en què les tecnologies apareixen i desapareixen a una velocitat ferotge i es fa difícil fer-se un mapa acurat de la situació. Però també estem immersos en l’època dels intangibles, un temps en què la generació de serveis es converteix en un dels pilars del desenvolupament, fins arribar al punt de considerar que, actualment, un dels principals capitals dels països desenvolupats és la capacitat de crear coneixement.

Vivim en un món pla (tot i que asimètric) que ha quedat marcat per les dinàmiques de les noves tecnologies, un món globalitzat on les disciplines s’hibriden i on canvien les formes d’organització. A partir d’aquest moment la innovació es convertirà en una pauta bàsica i les persones amb competències i habilitats d’adaptació podran trascendir barreres que abans eren insalvables.

què fas amb l’electricitat?

El model industrial calibrava la fortalesa d’una empresa a partir de la despesa elèctrica que generava. Ara, el valor d’una empresa s’ha desplaçat cap a la quantitat de connectivitat i accés a la Xarxa de què disposa. Però ara, igual que abans, no tot s’arregla tenint una bona infraestructura (que a una escola ja és molt). La pregunta és: què fas amb l’electricitat? Què fas amb la teva conectivitat? L’equipament tecnològic és un facilitador, però mai serà l’objectiu.

TIC: la marginació de la rutina

Des de la nostra posició és fàcil poder mirar amb perspectiva com es treballava dècades enrere. I aixó ens serveix per arribar a una conclusió que no per simple s’ha de menystenir: les fienes rutinàries s’han desplomat des dels anys 60 fins als nostres dies, mentre que les tasques innovadores, necessitades de constant adaptació, s’han disparat.
Què amaga aquesta dada? Que els nous perfils professionals ara demanden persones capaces de generar valor afegit i amb capacitat d’adaptar-se a entorns imprevisibles… i el món de l’educació no pot ser aliè a aixó. L’escola ha de focalitzar els seus objectius no només sobre la transmissió de coneixements, sinó també sobre la creativitat, la invenció, la imaginació i l’habilitat d’adaptar-se de manera constant. Ja no només és important la transmissió d’informació.

Prenguem com a exemple la metàfora del molí de vent: la informació és el vent capaç de moure un molí, molí que representa les nostres estructures d’aprenentatge. Però aquest serà molt poc útil si el seu moviment (els seus aprenentatges) no generen res. La informació ha de generar aprenentatges i aquests aprenentatges s’ha de traduir en coneixements.
COMPTE! La gran abundància de dispositius i plataformes que faciliten l’accés a la informació fa que el sistema educatiu perdi el seu paper de garant i transmissor dels coneixements. Per això l’escola ha d’aprofitar aquesta oportunitat com una etapa de replantejament i desenvolupament d’habilitats complementàries.

TIC: coneixements o destreses?

Dit això, podem caure en el parany de ser incendiaris i pensar que la tecnologia és l’única manera que tenim per resoldre els nostres problemes, i més quan constatem que les tecnologies tenen un creixement constant i exponencial, mentre que les metodologies educatives no tenen una evolució tan constant i experimenten pocs canvis.
L’interrogant sorgeix en aquest punt: és necessari que l’educació evolucioni al mateix ritme que la tecnologia? NO. Ara bé, és necessari que l’educació s’enriqueixi de l’evolució tecnològica? SÍ, sens cap mena de dubte.
L’important és saber com aprofitar aquests grans fluxos d’informació que es generen, la informació es converteix en valuosa en la mesura en què s’analitza, s’avalua, es relaciona, s’estructura, s’entèn, se cita, s’intercanvia i es connecta a un context, és a dir, quan es converteix en coneixement.

com lliga això amb l’educació?

Aquesta construcció de coneixemements requereix treballar des del desenvolupament de les competències. La competència es converteix en un “saber actuar” en una situació i un context determinat que implica utilitzar i sobretot adaptar el nostres recursos cognitius i pràctics.
Desenvolupar la competència digital esdevé cada cop més rellevant perquè ajuda de manera transversal a potenciar la resta de competències. Les TIC són facilitadores de generació de nous contextos, facilitadores de construcció de xarxes socials i facilitadores de creació de nous espais de distribució i creació de nous coneixements.
Òbviament, això complica molt les coses als docents. Ara es requereix un ventall de destreses i competències molt més ampli i diferent que abans i cal dominar mínimament aquest nou univers per poder donar resposta.
El món laboral demandarà treballadors que sàpiguen com fer les coses més que dur a la pràctica procediments, que sàpiguen reconèixer quina és la informació rellevant (capacitat crítica), per què i com es pot connectar amb altres àmbits. El valor afegit estarà en què fer amb el coneixement.

l’educador del s.XXI

L’escola no podrà seguir sostenint aquest model curricular. Com comentava Carles Sigalés (UOC) al seu informe “Els resultats de la implantació i l’ús educatiu de les TIC” (Jornades sobre TIC i canvi educatiu, CosmoCaixa, BCN, novembre 2010), l’escola pot optar per dues vies:

  • enrocar-se en el paper que ha tingut fins ara, transmetent bàsicament coneixements, amb el risc de veure’s superada per l’immens accés a la informació que ofereix la Xarxa.
  • aprofitar l’oportunitat per modernitzar estructures i sistemes d’ensenyament i aprenentatge que connectin amb les noves maneres d’aprendre dels alumnes.

Aprofitar l’oportunitat dependrà de molts factors, però un bon pas serà començar a traçar el perfil de l’educador que s’haurà d’enfrontar a aquests canvis.  El docent del s.XXI…

  • és creatiu, innovador i col·laboratiu.
  • utilitza la informació per crear coneixement.
  • és intuitiu per generar idees.
  • és creador de sentit social.
  • refusa convertir-se en garant de la informació.
  • és creador de xarxes.
  • utilitza diverses eines per resoldre problemes.
  • està alfabetitzat digitalment.
  • és competent per resoldre problemes desconeguts.
  • aprèn a compartir.
  • és adaptable.
  • allibera l’accés a la informació.
  • atèn als contextos i a la adaptabilitat de la informació.
  • desaprèn amb rapidesa.
  • crea xarxes de coneixement.
  • experimenta amb les TIC.
  • aprèn constantment.
  • no té por al fracàs.

És important entendre que l’alfabetització digital no està relacionada amb el domini de les tecles sinó amb el domini de les idees. No es pot caure en la simplificació de pensar que la competència digital és única i exclusivament qüestió dels informàtics. Ells són facilitadors, però la tasca serà de tothom, en la mesura en què cadascú s’hi pugui implicar.

el camí es fa més lleuger en companyia

Els claustres de mestres estem davant de canvis substancials i podem caure en l’error de desesperar-nos o baixar els braços. El camí es farà a poc a poc, “piano, piano” (dirien els italians). L’important és aprendre del teorema de la bicicleta: “si deixes de pedalar, caus”. No podrem abastar-ho tot a la primera, però cal fer petites passes cada dia. La por ha de ser desterrada del nostre diccionari de butxaca.
Què es pot fer per anar començant?

  • aprendre noves utilitats i noves eines. Transmetre coneixements entre companys i passar aquest model als alumnes perquè ells també siguin constructors de coneixement entre iguals.
  • crear canals de distribució de coneixement. Experimentar amb blogs, ppt, videos, Google, SMS,…. sense por a fracassar.
  • promoure l’aprenentatge basat en problemes.
  • generar projectes que estimulin auto-aprenentatge i l’adaptació constant. Cal ser honest amb els alumnes i dir-los que moltes de les coses que els ensenyem i que aprenen probablement en uns anys hauran quedat obsoletes.

El canvi no arribarà només amb l’equipament tecnològic. Serà necessari anar inventant entre tots altres maneres d’entendre l’educació.
El repte no és fàcil… però n’hi ha algun que ho sigui?

Ens llegim!

Fonts

L’evolució de la interfície d’usuari

Noves interfícies d'usuariHeu vist algun cop “Minority Report”? Si l’heu vista, probablement no recordeu amb exactitud quina era la trama de la pel·lícula, però segur que recordeu al protagonista enfundant-se uns guants negres que li donaven control absolut sobre una interfície que sorgia d’una pantalla transparent. Al sortir de la sala tenies la sensació que potser els guionistes s’havien passat una mica… però tots pensàvem que seria estimulant poder-ho tocar amb les mans.

“Minority Report” va suposar un repte d’imaginació i implementació pels desenvolupadors del MIT que van participar a la pel·lícula. I a més va ser el tret de sortida per iniciar un procés que feia anys que no es donava: l’evolució de la interfície d’usuari (UI). La UI tal i com la coneixem va ser proposada per Apple amb els seus primers ordinadors. Interfícies netes, ordenades, que permetien classificar els documents de manera jeràrquica i estructurada, donant sensació de pulcritud i seguretat… al meu ordinador no es perd res! Però aquesta UI, que després ha estat adoptada per la majoria d’interfícies d’altres sistemes operatius, no va poder trencar la gran barrera que separa el binomi home-ordinador: l’espai. Quan interactuem amb l’ordinador la variable espai queda fragmentada, perquè al moviment del ratolí sobre la taula li correspon el moviment del punter sobre la pantalla. Les tablets, amb l’iPad al capdavant, han començat a trencar aquesta tendència. Les pantalles sensibles al tacte i la pressió comencen a aproximar l’usuari i el dispositiu, el moviment dintre de l’espai comença a tenir certa lògica i certa relació, però encara es pot anar un pas més enllà.

Fa pocs mesos John Underkoffler presentava una nova manera d’entendre la UI. Per primer cop “Minority Report” trenca la barrera de l’imaginari i es converteix en realitat. El moviment és captat i integrat completament en les estructures de control. El límit entre usuari i interfície queda dissolt perquè la barrera entre l’espai real i el virtual es fonen, permetent que la informació sigui soluble, que passi materialment d’un lloc a un altre. Com si d’una coreografia es tractés, l’usuari tindrà la interfície com a parella de ball, prendrà amb les seves mans el control real del moviment i durà els bytes allà on ell vulgui. La interacció serà plena i en un mateix pla dialogaran els objectes reals i la informació codificada. Imagineu-vos per un moment que sou mestres amb guants negres…

Passeu i mireu. El futur de la interfície està servit!

LA INTERFÍCIE DEL FUTUR.

Ens llegim!